Chicago

A l'any 1870, Chicago es troba amb la idea de la creació d'una ciutat ilimitada. Es convertirà en una ciutat amb un nucli a partir del qual es traçarà una retícula.

Es crearà la idea de que l'individu ha de tenir la total llibertat, i que es pot expandir sense cap limitació.

A partir del 1871, després del foc de Chicago, l'individu començarà a regir la forma dels edificis. Es converteix en una ciutat moderna.

Chicago es converteix en desordre, amb una gran ciutat moderna amb edificis que no segueixen cap prototip. S'expandeixen a l'altura.

Aparició de l'ESCOLA DE CHICAGO.

Escuela de Chicago

La escuela de Chicago fue un estilo arquitectónico surgido a finales del siglo XIX y principios del XX en la ciudad de Chicago. Fue pionero en la introducción de nuevos materiales y técnicas para la construcción de grandes edificios comerciales.

CARACTERÍSTICAS

• Estructuras metálicas (esqueletos o armazón de hierro) que, entre otras cosas, permitirá realizar edificios con gran altura.
• Uso del pilar de hormigón como soporte o cimiento. Será la solución al desafío de construir sobre un suelo arenoso y fangoso.
• Ventanas extendidas horizontalmente por toda la fachada (con las dimensiones que se desee, dado que ya no serán necesarios los llamados muros de carga):
• Posible eliminación de los muros de carga (gracias a esta estructura metálica)
• Desarrollo del ascensor eléctrico
• Con respecto al exterior, se suprimen los elementos decorativos (tan habituales en la arquitectura artística de finales del siglo XIX). Se apuesta por superficies lisas y acristadas. Predominan las líneas horizontales y verticales.
• Atractivas fachadas de mampostería.

Superposicions de la ciutat. Models i dimensions.

Conceptes del projecte de Hilberseimer

*Composició d'una gran ciutat.

Objectius:

1. Cercar major concentració-aglomeració, per deixar d'utilitzar el pla aconseguint una ciutat d'edificació en altura reconeixent cada un dels elements urbans i separant-los funcionalment.

2. Apareix la casa col-lectiva, que ocupa la illeta, contenint els habitatges, els comerços y la part laboral, es a dir, tot lo necessàri per a la vida. Es treballa l'orientació del sol per mantenir l'il.luminació constantment.

3. Màquina social

DUES CIUTATS SUPERPOSADES

Antecedents de la Ciutat Vertical

Arturo Soria_ Solucionar higiene y Circulación _ propuesta

(1844-1920) Ingeniero Urbanista Español. A Partir de 1886 se dedico a realizar el proyecto de la Ciudad Lineal, bajo la influencia de las ideas de Spencer e Cerdá. La Propuesta consta en una ciudad articulada por ambos lados de una ancha via de longitud ilimitada.

Es preciso nombrar este proyecto y tener algún conocimiento de el

ya que es el antecesor de la Ciudad Vertical. Sus intenciones y estudios dieron paso al proyecto de ciudad Vertical.

Nueva York _ Calles cargadas.

La estrechez de las calles, de la ciudad de Nueva York produ

ce estancamiento y conflictos en la circulación.

Como correcciones de ese sistema y para descongestionar las calles sobrecargadas, el organismo oficial del estado, propone, queriendo lograr mas espacio para el trafico rodado, separar la circulación peatonal de la rodada, mediante la elevación de las aceras por encima del nivel de la calzada.

Fritz Lang_ Cineasta _ Metrópolis

“Los pioneros de la arquitectura moderna coincidían en sus pronósticos negativos sobre la metrópolis (conflictos sociales, desolación material y estética). Taut describió, igual que Kandisky, bellas alegorías apocalípticas con el fin de la metrópolis. Le Corbusier llamó la atención sobre los peligros de un colapso social, psicológico y económico a causa de la evolución caótica y desenfrenada. Gropius definió las metrópolis industriales como infiernos de asfalto y cemento. Fritz Lang y George Kaiser plasmaron las visiones angustiantes de la ciudad moderna. Los expresionistas formulan la conciencia de esta crisis y su necesaria solución artística. “

bibliografia:

http://flaviocastro.com.br/public/arquivos/A_cidade_vertical_ou_metrópole.pdf

La creació de la ciutat vertical sorgeix a partir d'una reflexió orientada a racionalitzar i posar en adequeada relació els ingredients que configuren el desenvolupament urbà en el món modern.

En el seu projecte, Hilberseimer tracta de tenir en compte les necessitats d'una entitat col.lectiva en procés de formació, la seva situació geogràfica i topogràfica.

L'objectiu principal d'aquest projecte és acabar amb els problemes de habitabilitat, higene i circulació de la ciutat.

Proposa un model de Gran Ciutat funcional a través d'un disseny racional.

Imatges de la Ciutat Vertical. L. Hilberseimer

Història del projecte

La proposta de la Ciutat Vertical formulada per L. Hilberseimer té com a inici una reflexió crítica sobre el model lecorbusià, qui havia propost un tipus de ciutat indutrial depurada de tots els aspectes negatius.

Hilberseimer, es centra en distints aspectes per formular la seva proposta. En primer lloc, observa com en la Ciutat contemporànea molt poca gens pot habitar el centre urbà, mentres que la resta d'habitants han d'habitar en les zones suburbanes. L'altre punt de crítica és el trànsit, que segons ell no queda resolt amb el mètode de Le Corbusier.

En oposició al sistema de jerarquització funcional i geometria de l'esquema lecorbusià, Hilberseimer proposa una trama homogènia i equipotencial, de creixement lineal.

Bibliografia:

http://books.google.es/books?id=UcGh2ZIvFJMC&pg=PA24&lpg=PA24&dq=ciudad+vertical+1927&source=bl&ots=ptNZnCW-9h&sig=GxBPh5UHzMFzuzJT1KJHaBALqSU&hl=es&ei=Spu_TdHVE9OEhQfaiYWwBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CDIQ6AEwBQ#v=onepage&q=ciudad%20vertical%201927&f=false

Imatges del Madison Ave West de Chicago.

Història de Madison Ave

L'avinguda agafa el nom de Madison Square, el qual rebé el nom de James Madison qui fou el quart president d'Estats Units d'Amèrica.

En els seus orígens, l'avinguda mp va formar part de Pla de Comisaris de 1811, i va ser traçada l'any 1836 després dels esforços que realitzar Samuel Ruggles, qui va desarrollar Gramercy Park en 1831 y Union Square.

Chicago 1880

Chicago, entre 1870 i 1900, es va caracteritzar per el seu ràpid creixement de població que passà de 299.000 habitants a quasi 1.7 millons. Aquest creixement va ser degut a que l'economia prosperava, atraïent així a molts nous residents de les comunitats rurals, americans en general i molts alemans.

L'any 1871, es produí un incendi que cremà un quart del total dels habitatges. Tot i això,es recuperà ràpidament. La industria no es va veure gaire afectada.

Durant la reconstrucció de la ciutat, es construí el primer gratacels. L'any 1893 rebé l'exposició colombiana del món, la qual va aportar molts visitants.

Bibliografia:

http://www.cable-car-guy.com/images/chimad.jpg

http://www.ciudad-usa.info/es/107/chicago,_illinois.php